Manifest del món esportiu
L’Esport Català vol sumar-se a la commemoració oficial del 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra i dels 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana normativa. I ho fem reivindicant la figura de Fabra com a esportista i dirigent esportiu, una faceta menys coneguda del gramàtic; perquè Fabra no només fou un científic brillant conscient de la dimensió social dels usos lingüístics i de la necessitat de disposar d’una llengua codificada i apta per als diversos estils i funcions, sinó que també fou el màxim dirigent de l’esport català durant el primer terç del segle passat.
El lingüista català va estar vinculat durant tota la vida al que s’anomenava excursionisme científic i fou soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1891. Va fer excursions arreu de la geografia catalana i també estades en campaments estivals als Pirineus, amb ascensions als pics més rellevants. Fou escollit president de l’Associació de Lawn Tennis (avui Federació Catalana de Tennis) i després fou escollit, quan es creà l’any 1933, primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives. A més, formà part de la secció de tennis del FC Barcelona.
Pompeu Fabra va considerar l’esport indispensable per a la formació de la persona i l’articulació de la nació.
En definitiva, Fabra va ser el màxim dirigent de l’esport català durant els anys de la República, fins que va cessar la seva activitat quan va esclatar la Guerra Civil.
Tres punts destacats
- President de l’Associació de Lawn Tennis (avui FCT)
- Aficionat a l’excursionisme científic
- President de la Unió Catalana de Federacions Esportives
Com a dirigent esportiu
Va estar vinculat durant tota la vida al que s’anomenava excursionisme científic i fou soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1891. Féu excursions arreu de la geografia catalana i també estades en campaments estivals als Pirineus, amb ascensions als pics més rellevants. Fou escollit president de l’Associació de Lawn Tennis (avui Federació Catalana de Tennis) i després fou escollit, quan es crea l’any 1933, primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives. A més a més, formà part de la secció de tennis del FC Barcelona. Fabra considera l’esport indispensable per a la formació de la persona i l’articulació de la nació. Fabra solia jugar a tennis a les pistes de la fàbrica Cros amb la seva filla Carola.
En un reportatge parla sobre la importància del tennis a Catalunya, i diu que «el tennis té avui a Catalunya molta importància. És, la nostra terra, un dels focus principals de la península. Els altres són a Madrid, a Bascònia, a Huelva i ara, comença a concrear-se en altres ciutats. El tennis a Catalunya ha assolit un grau remarcable d’importància i de prestigi, no sols pel crescut nom de gent que hi juga, sinó per la qualitat excel·lent de molts jugadors, qualitat que ultrapassa la dels millors d’altres llocs esmentats».
Amb la presidència, per tant, de la Unió Catalana de Federacions Esportives, Fabra esdevingué el màxim dirigent de l’esport català durant els anys de la República, fins que va cessar la seva activitat quan va esclatar la Guerra Civil.
Com a gramàtic
L’any 1932, Fabra accedí directament, per raó del seu prestigi, a la càtedra de llengua catalana de la Universitat de Barcelona. Amb ell hi entrava oficialment la llengua catalana, per primera vegada a la història. El 1933, Fabra esdevingué president del patronat de la nova Universitat Autònoma de Catalunya, tot just creada. El Diccionari del 1932, ja esmentat, i conegut popularment com a Diccionari Fabra o el Pompeu, fou pensat com l’esbós d’un futur diccionari oficial de l’Institut d’Estudis Catalans. Els criteris que van presidir la confecció del seu diccionari poden resumir-se en:
- Exclusió d’arcaismes i dialectalismes de difícil admissió per als parlants.
- Previsió de bandejar els mots que, amb el temps, perdessin vigència.
- No-admissió de mots forasters manllevats a altres llengües que substituïssin mots propis del català o bé que impossibilitessin de crear-ne de nous.
- Incorporació de mots tècnics, prèviament catalanitzats, d’origen grecollatí i d’abast universal.
Enllaços externs Viquipèdia.
